|
|
|
Semaine
sainte
La
Processió de
la Sanch
|
L'origen
de la Processó de
la Sanch, Processó de
la Sang [del Crist], se situa
a l'Edat-Mitjana, a l'època
en que els Misteris (Misteris,
representacions teatrals
d'escenes religioses) representats
davant de les esglésies
i catedrals « reemplaçaven » el
llibre per mostrar al poble
les escenes descrites dins
els evangelis. D'altra banda,
les estàtues
portades durant la processó són
anomenades també misteris,
i cada una d'elles evoca
un episodi de la Passió del
Crist : la Creu dels Improperis
(creu de les injúries),
l'Ecce Homo (estàtua
de la coronació d'espines),
la Verge Dolorosa (Nostra-Senyora
dels Set Dolors), Santa Verònica
(Santa Verònica,
que eixugà les
llàgrimes
del Crist), la Verge de la
Soledat (Verge de la Solitud)…
|
|
|
|
A
Cotlliure
la iniciativa
de la processó és
atribuïda
al predicador
dominicà Sant
Vicent Ferrer,
durant les
seves repetides
estades aquí (Probablement
acollit al
Convent dels
Dominicans)
a partir
de 1410 a
fi de contribuir
a reduir
el gran cisma
que dividia
l'església
amb la "Querella
papal" Sant
Vicent Ferrer
fundà l'Arxiconfraria
de la Sanch
en 1416,
amb l'atribució,
com una de
les funcions
essencials,
de l'assistència
moral als
condemnats
a mort, que
ens recorda
la Processó avui
: Els penitents
que acompanyen
el condemnat
a mort al
lloc del
seu suplici,
de nit, vestits
d'un hàbit
negre amb
una atxa
a la mà,
van, com
ell, sota
una caparutxa
(caputxa
punxeguda)
perquè no
siguin reconeguts. |
|
|
El
Regidor
obra
la
marxa
de
la
comitiva
,
escandint
la
marxa
de
la
seva
lúgubre
campana,
i
els
tambors
que
el
segueixen
adverteixen
la
gent
per
invitar-los
a
entrar
a
casa
.
Entre
els
misteris,
subsisteixen
encara
avui
alguns
estàndards
de
les
antigues
confraries
(pescadors,
fusters,
corders,
boters,
ferrers,
peirers…)
que
en
temps
antic
formaven
gran
part
de
la
processó. |
|
|
|
Un
cant
en
català,
La
Passió Sagrada,
conta
la
Passió en
nombroses
cobles,
separades
per
càntics.
Tot
al
llarg
de
la
comitiva,
els
fidels
han
adobat « monuments »,
adornats
amb
flors
i
tapisseries,
on
s'exposen
estàtues
i
imatges
de
pietat
a
la
llum
de
les
espelmes.
Aquesta
tradició va ésser
interrompuda
en
1904
i
restaurada
en
1959.
Té lloc
cada
Divendres
Sant. |
|
|
|
|
|
|
|
|
