Site réalisé par c3c


Semaine sainte

La Processió de la Sanch

L'origen de la Processó de la Sanch, Processó de la Sang [del Crist], se situa a l'Edat-Mitjana, a l'època en que els Misteris (Misteris, representacions teatrals d'escenes religioses) representats davant de les esglésies i catedrals « reemplaçaven » el llibre per mostrar al poble les escenes descrites dins els evangelis. D'altra banda, les estàtues portades durant la processó són anomenades també misteris, i cada una d'elles evoca un episodi de la Passió del Crist : la Creu dels Improperis (creu de les injúries), l'Ecce Homo (estàtua de la coronació d'espines), la Verge Dolorosa (Nostra-Senyora dels Set Dolors), Santa Verònica (Santa Verònica, que eixugà les llàgrimes del Crist), la Verge de la Soledat (Verge de la Solitud)…

 

A Cotlliure la iniciativa de la processó és atribuïda al predicador dominicà Sant Vicent Ferrer, durant les seves repetides estades aquí (Probablement acollit al Convent dels Dominicans) a partir de 1410 a fi de contribuir a reduir el gran cisma que dividia l'església amb la "Querella papal" Sant Vicent Ferrer fundà l'Arxiconfraria de la Sanch en 1416, amb l'atribució, com una de les funcions essencials, de l'assistència moral als condemnats a mort, que ens recorda la Processó avui : Els penitents que acompanyen el condemnat a mort al lloc del seu suplici, de nit, vestits d'un hàbit negre amb una atxa a la mà, van, com ell, sota una caparutxa (caputxa punxeguda) perquè no siguin reconeguts.

El Regidor obra la marxa de la comitiva , escandint la marxa de la seva lúgubre campana, i els tambors que el segueixen adverteixen la gent per invitar-los a entrar a casa . Entre els misteris, subsisteixen encara avui alguns estàndards de les antigues confraries (pescadors, fusters, corders, boters, ferrers, peirers…) que en temps antic formaven gran part de la processó.

Un cant en català, La Passió Sagrada, conta la Passió en nombroses cobles, separades per càntics.

Tot al llarg de la comitiva, els fidels han adobat « monuments », adornats amb flors i tapisseries, on s'exposen estàtues i imatges de pietat a la llum de les espelmes.

Aquesta tradició va ésser interrompuda en 1904 i restaurada en 1959. Té lloc cada Divendres Sant.