|
PATRICK
O'BRIAN
A
COLLIOURE
|
|
El cèlebre novel•lista haurà escrit casi tots els seus llibres a Cotlliure, on arriba en 1949. En un primer temps ve sol, "en exploració". La seva dona el retrobarà alguns mesos més tard. No sabem avui en dia amb certesa com va fer del nostre poble la seva destinació; hauria estat atret per l'aura artística de “la Ciutat dels Pintors”. Tanmateix, prendrà aquesta opció, com ho havien fet els mestres del Fauvisme que foren Henri Matisse i André Derain (per una estada temporària però fructuosa en 1905), com el gran poeta i humanista espanyol Antonio Machado (per una estada breu però definitiva en 1939), com, més a prop nostra, el pintor Brian Day Parsons… i molts altres, artistes i homes de lletres que, a un moment de la seva vida, han escollit, sense que es sàpiga massa perquè, Cotlliure com punt d’arribada.
|
|
|
|
En un primer temps, s’instal.len dins un petit pis a la cantonada del carrer Aragó (a damunt de l’antic restaurant "Le Puits").
Els inicis son més aviat difícils; els llibres de Patrick no es venen gaire. Beneficia de la comprensió amistosa d’alguns veïns i comerciants d’aquí (que no oblidarà de reembossar més tard quan la situació s’haurà millorat): Els nostres veïns eren d’una gran delicadesa. Rebíem sovint sardines fresques dels pescadors i botes de vi de la planta baixa. Però hi va haver dies que ens demanàvem si podríem continuar molt de temps.
|
|
Tot escrivint la seva novel•la "Testimonies", posa en marxa moltes feines de traducció ("Papillon" de Henri Charrière, diversos llibres de Simone de Beauvoir, André Maurois…), feines en les quals la seva dona Mary participa àmpliament. També li dóna una ajuda preciosa classificant meticulosament totes les seves notes disperses a partir de les quals construeix els seus llibres, i picant a màquina els seus manuscrits…
|
|
|
No ens quedava ni un sou quan un editor em féu arribar els drets de traducció d’un dels meus primers llibres. Amb aquests diners, la parella es regala un 2Cavalls amb el qual es passejaran per tot el Rosselló i la Catalunya espanyola (Patrick conduirà aquest 2Cavalls pràcticament fins a la seva mort…).
En 1955, compren una petita vinya, al lloc anomenat "Còrrec d'en Baus". En un primer temps, Patrick ve només a treballar en el petit "casot" (algunes contrarietats quan s’adona de les goteres a damunt de la seva màquina d’escriure…)
Poc a poc, arreglen una habitació damunt del casot mig enterrat, enterament amb les seves mans. Viuen un temps en aquest petit allotjament de confort més aviat mínim.
|
|
|
Més tard, en 1968, poden comprar una petita vinya al costat i fan fer extensions de la construcció existent per arribar-ne a el que serà la seva casa, tal com es coneix avui en dia, l'antic "casot millorat", esdevingut "sala d’estar", queda al cor de l’edifici (el sol edifici d’habitació en el sector en aquella època).
|
|
|
|
|
Els llibres i documents d’arxius omplen els prestatges; Patrick O'Brian es cuida particularment del seu jardí que fa mantenir meticulosament; dels seus viatges porta espècies estranyes que es dedica a fer créixer aquí. Tenen una gossa, Pedig, que s’estimen molt; Patrick l'esquila ell mateix, i Mary fins i tot fa un coixí i un jersei amb els pels recollits.
|
|
|
Viuen alguns anys tranquils en aquest pacífic refugi, a prop del centre del poble i al mateix temps una mica separats de les altres cases. Veuen aviat amb alguna contrarietat la urbanització arribar al costat de llur sector (en particular la urbanització de “Val Saint Elme”). Això els condueix a adquirir una nova vinya, una mica més a les afores, a prop del poblet del Rimbau, al lloc anomenat "Le Manay", que posseeix un bonic "casot". És aquí que Patrick anirà a treballar a partir d’ara. D’aquí, amb calma, pot admirar quan vol tota la badia d'Argelers fins a Canet… tot deixant-se bressolar per la música de les esquelles de les vaques de la Massana…
|
|
|
Els O'Brian fan una vida tranquil•la a Cotlliure; Mary és molt pròxima de la gent del poble, sobretot de les persones grans (mentre que la seva salut li permet, no falta pràcticament a cap enterrament). A Patrick li agrada parlar amb els vells pescadors, és àvid de detalls. Fins i tot si les coses del mar representen el seu interès principal, la seva curiositat és més àmplia, per tot el que toca a la vinya i al vi, per exemple.
|
|
|
|
Vol conèixer tot sobre el treball a la vinya, sobre la vinificació… Al començament de la seva estada a Cotlliure, els O'Brian ajuden els seus veïns per les veremes; aviat Patrick serà molt orgullós de fer el seu vi dins la seva pròpia vinya: La vinya en ella mateixa és petita i dóna vi pels amics i la casa. Dóna un vi negre abundós fet de garnatxa negra, grisa i blanca, d'un poc de carinyena i d'una gota de muscat. Excel•lent com a vi nou, ordinari durant quatre o cinc anys, es millora després regularment
|
|
Tanmateix la parella només es lliga realment amb poca gent, alguns comerciants (en particular Alice, la carnissera, Mimi Atxer, la botiguera, Sra Alday, la fornera…), el pintor Willy Mucha, René Pous, el patró del restaurant "Les Templiers" on van a sopar a vegades en les escasses ocasions en que tenen visita… i sobretot dues joves cotlliurenques, Hélène Camps i Odette Boutet.
L'una, com l'altra acompanyen sovint la parella en les seves excursions i passejades al camp que els envolta, dins el departament fins a Andorra (quan la carretera no està encara asfaltada…), practicant a moments el càmping salvatge (una nit, els desperta el seu gos i sortint de la tenda cauen sobre un senglar femella amb la seva cria) …
|
|
|
Patrick O'Brian és apassionat de botànica i d’entomologia; també practica la pesca, però seguint principis molt estrictes (no és qüestió de pescar més d’una truita per persona!)
Mary dóna benèvolament lliçons d'anglès a la mainada del poble; els O'Brian també regalen una gran enciclopèdia a la biblioteca del poble.
Patrick treballa molt. Comença molt aviat fins al migdia. Desprès del dinar, em descanso fins a les cinc, hora durant la qual deixo flotar el meu esperit potent en el te. Després, retorn al despatx. El vespre, excepte si tenim convidats o si sopem a fora, escoltem música o llegim. Tot el que podria modificar aquest esquema és molt mal vingut. Escric com un bon cristià, amb ploma i tinta. Corregeixo el meu manuscrit al cap de cada setmana. El pico a màquina. Corregeixo el resultat. I a cada vegada que un capítol és acabat, el faig llegir a la meva dona que em fa comentaris que tenen per a mi molta importància. Llarg procés, però que permet amb una mica de perseverança, omplir una quantitat important de paper…
A l’estiu, Charles, el fill de Patrick, ve a viure a casa d’ells. S’entén molt bé amb Mary, però les relacions són més difícils amb el seu pare. Aquestes visites s’acabaran en 1963, quan Charles festejarà amb Mimi : el mínin que es pot dir, és que la corrent no passa entre la promesa i el seu futur sogre. La ruptura entre Charles i el seu pare és total; decideix de tornar a prendre el seu primer cognom de Russ (És efectivament a 10 anys, pel director de la seva escola, que havia après el canvi del seu cognom per O'Brian…).
Nikolaï et Natacha Tolstoï, els nens de Mary, vénen regularment a veur’els (Nikolaï també esdevindrà escriptor).
Alguns s’han pogut ofendre a vegades, creuant Patrick O'Brian pel carrer, que aquest no els saludés, com si els ignorés. Però els i les que el coneixen bé no li en volen; la mateixa cosa arriba a la seva dona Mary!...
De fet, no hi ha aquí cap forma de menyspreu. És només que és a vegades tant absort dins els seus pensaments que queda com fora del món; casi una forma d’autisme: he viscut molt fora del món, dirà ell mateix…
Per saber-ne més sobre en Patrick O’Brian :
www.patrickobrian.com
www.wwnorton.com/pob
|
|
|
|
|